No, no és una fòbia nova.
De cap manera.
Ja existeix des de fa quasi mil cinc cents anys o, per ser més exactes, 1428 - segons el compte actual de la hègira.
Però sembla que darrerament aquesta fòbia està arribant a un paroxisme, està arribant a un clímax inesperat.
La veritat és que me dóna l'impresió que fins que no surti - i sortirà, vos ho assegur! - un Don Pelaio que els faci la guerra, no veurem a quin punt són capaços d'arribar. Ja els vàrem veure per terres castellanes i aragoneses, batallant els croats que volien canviar l'estàtus quo de l'Orient Mitjà fa mil anys i que segueixen volguent-ho.
Els musulmans sofreixen d'una Al·lahfòbia aguda. Tant els musulmans "vells" com els neòfits, que ja se multipliquen per Catalunya i per la resta del "Món Cristià".
L'Al·lahfòbia significa que heu d'anar alerta a no fer-lo enfadar, que quan s'enfada pot ser molt pitjor que el déu dels cristians.
El cristianisme tenia (encara les té?) unes Inquisicions que lliuraven els heretges al braç seglar per tal de cremar-los de viu en viu. Actualment només té la por de l'Infern per apaorar els pobres fidels.
Els musulmans tenen el "Saif-el-Islam" l'espasa de l'Islam. Se tracta d'un mètode molt més eficaç.
No tan sols batalles a l'Iraq, batalles dels Talibans i del Hamàs i el Hezbol·làh. Les noves batalles poden fer-se servir del petroli, de l'embarg i dels atacs terroristes contra el món dels infidels, Amèrica i els seus aliats.
No vos apureu, que Espanya acabà la Reconquesta fa més de cinc cents anys i de llavors ençà no ha tornat lluitar contra l'Islam, ni crec que ho torni fer. L'escaramussa de n'Aznar a l'Iraq arribà a bon final i ningú gosarà a tornar-hi.
Ara arriba l'hora de posar els temes proislàmics en questió: el hijab - el vel de monja que han de dur les dones, o el dret a rebre educació islàmica a les escoles oficials, o el dret a retornar les ex-mesquites al seu culte original.
La veritat és que per Catalunya no en conec massa: només sé que l'església de Montision, a Palma, fou una sinagoga, però els jueus encara no practiquen, gràcies a déu, el Jihad, al manco no per les nostres terres. Però la Catedral de Còrdoba està senyalada, ja li ho podeu demanar al pobre bisbe Juan José Asenjo.
Com sempre, hem de recordar que la guerra, per tal de ser declarada, ha de mester al manco dos contrincants. A Catalunya - ni a altres indrets de l'Imperi Espanyol-, de moment, no ha trobat gaire contrincants, i per tant no hi pot declarar cap guerra.
Però ens pot liquidar.
He dit.
De cap manera.
Ja existeix des de fa quasi mil cinc cents anys o, per ser més exactes, 1428 - segons el compte actual de la hègira.
Però sembla que darrerament aquesta fòbia està arribant a un paroxisme, està arribant a un clímax inesperat.
La veritat és que me dóna l'impresió que fins que no surti - i sortirà, vos ho assegur! - un Don Pelaio que els faci la guerra, no veurem a quin punt són capaços d'arribar. Ja els vàrem veure per terres castellanes i aragoneses, batallant els croats que volien canviar l'estàtus quo de l'Orient Mitjà fa mil anys i que segueixen volguent-ho.
Els musulmans sofreixen d'una Al·lahfòbia aguda. Tant els musulmans "vells" com els neòfits, que ja se multipliquen per Catalunya i per la resta del "Món Cristià".
L'Al·lahfòbia significa que heu d'anar alerta a no fer-lo enfadar, que quan s'enfada pot ser molt pitjor que el déu dels cristians.
El cristianisme tenia (encara les té?) unes Inquisicions que lliuraven els heretges al braç seglar per tal de cremar-los de viu en viu. Actualment només té la por de l'Infern per apaorar els pobres fidels.
Els musulmans tenen el "Saif-el-Islam" l'espasa de l'Islam. Se tracta d'un mètode molt més eficaç.
No tan sols batalles a l'Iraq, batalles dels Talibans i del Hamàs i el Hezbol·làh. Les noves batalles poden fer-se servir del petroli, de l'embarg i dels atacs terroristes contra el món dels infidels, Amèrica i els seus aliats.
No vos apureu, que Espanya acabà la Reconquesta fa més de cinc cents anys i de llavors ençà no ha tornat lluitar contra l'Islam, ni crec que ho torni fer. L'escaramussa de n'Aznar a l'Iraq arribà a bon final i ningú gosarà a tornar-hi.
Ara arriba l'hora de posar els temes proislàmics en questió: el hijab - el vel de monja que han de dur les dones, o el dret a rebre educació islàmica a les escoles oficials, o el dret a retornar les ex-mesquites al seu culte original.
La veritat és que per Catalunya no en conec massa: només sé que l'església de Montision, a Palma, fou una sinagoga, però els jueus encara no practiquen, gràcies a déu, el Jihad, al manco no per les nostres terres. Però la Catedral de Còrdoba està senyalada, ja li ho podeu demanar al pobre bisbe Juan José Asenjo.
Com sempre, hem de recordar que la guerra, per tal de ser declarada, ha de mester al manco dos contrincants. A Catalunya - ni a altres indrets de l'Imperi Espanyol-, de moment, no ha trobat gaire contrincants, i per tant no hi pot declarar cap guerra.
Però ens pot liquidar.
He dit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada