El Papa Benet crida els joves que venguin a la Jornada Mundial de la Joventut que tendrà lloc, si déu vol - i déu ho vol!! -, a Sídney, Austràlia, l'any qui vé. Si no teniu diners a bastament pel viatge, no vos apureu: déu vos ho pagarà.
No és mal de creure que el senyor Benet estigui apuradet, i que per això cridi el jovent.
La situació del catolicisme, tant a España com per la resta del món, fa llàstima. Les esglésies fan eco, de buides que estan. Gràcies a déu que hi ha turistes que paguen per entrar-hi, que sinó els pobres capellanets passarien fam.
Fins fa una desena o dues d'anys, els deixebles de sant Pere se les havien d'entendre només amb els ateus, però ara hi hem d'afegir la crida de l'Islam, que fa un impacte explosiu en els pobres xotets desamparats.
La santa església catòlica apostòlica i romana tenia d'antuvi una sola explicació per contradiure els axiomes de l'Islam: armar una santa croada i matar tants de sarraïns com fos possible.
El senyor Buix -emisari fidel de les forces del bé (encara que no estigui demostrat que sigui catòlic, com ho era el senyor Quènedi)- ho està provant a l'Iraq sense gaire èxit.
Per tant, la reencarnació de sant Pere ha de cercar altres estratègies.
Vol moure un moviment internacional espontani i ben organitzat de jovenets plens d'esperit sant que lluitin una lluita que encara no està del tot perduda.
No sé per què, però aquesta idea m'escarrufa. Les darreres vegades que vàrem veure joves plens d'esperits sants fou amb les Joventuts Hitlerianes i amb el Movimiento Nacional de la Juventud Conservadora, que més tard se convertí en les JONS.
Pot ser que se tracti d'una cosa un poc diferent; de totes maneres, tots sabem que la teoria de donar l'altra galta ja no està de moda al món catòlic. Aquesta idea amb l'esperit sant me fa recordar els dos escolanets que estaven davora el capellà en el moment en què deia: "Dòminus vobiiiscum!" i, mentres aixamplava les mans patriarcalment, els fotia una galtada perhom.
et cum espíritu tuo...
No és mal de creure que el senyor Benet estigui apuradet, i que per això cridi el jovent.
La situació del catolicisme, tant a España com per la resta del món, fa llàstima. Les esglésies fan eco, de buides que estan. Gràcies a déu que hi ha turistes que paguen per entrar-hi, que sinó els pobres capellanets passarien fam.
Fins fa una desena o dues d'anys, els deixebles de sant Pere se les havien d'entendre només amb els ateus, però ara hi hem d'afegir la crida de l'Islam, que fa un impacte explosiu en els pobres xotets desamparats.
La santa església catòlica apostòlica i romana tenia d'antuvi una sola explicació per contradiure els axiomes de l'Islam: armar una santa croada i matar tants de sarraïns com fos possible.
El senyor Buix -emisari fidel de les forces del bé (encara que no estigui demostrat que sigui catòlic, com ho era el senyor Quènedi)- ho està provant a l'Iraq sense gaire èxit.
Per tant, la reencarnació de sant Pere ha de cercar altres estratègies.
Vol moure un moviment internacional espontani i ben organitzat de jovenets plens d'esperit sant que lluitin una lluita que encara no està del tot perduda.
No sé per què, però aquesta idea m'escarrufa. Les darreres vegades que vàrem veure joves plens d'esperits sants fou amb les Joventuts Hitlerianes i amb el Movimiento Nacional de la Juventud Conservadora, que més tard se convertí en les JONS.
Pot ser que se tracti d'una cosa un poc diferent; de totes maneres, tots sabem que la teoria de donar l'altra galta ja no està de moda al món catòlic. Aquesta idea amb l'esperit sant me fa recordar els dos escolanets que estaven davora el capellà en el moment en què deia: "Dòminus vobiiiscum!" i, mentres aixamplava les mans patriarcalment, els fotia una galtada perhom.
et cum espíritu tuo...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada