aristofòbia

Jo, la veritat, crec que és una tonteria.

Però la veritat és que molta gent, molta, li té por. Pànic.

No he vist mai aquesta paraula escrita "aristofòbia". Pot ser que sigui un invent meu, com molts d'altres que tenen el meu copyright. Quan vaig pensar en aquest concepte tenia en ment una idea determinada, i després vaig pensar que se podria entendre una cosa molt diferent, i per tant vull definir-ho bé, per tal que, el qui ho vulgui fer, pugui entendre el fil del meu pensament.

El que jo no vull significar és la fòbia als aristos, a la aristocràcia. Per part meva, se poden fer mil trons, i pot ser un altre dia escrigui qualque cosa sobre aquest tema.

Jo volia parlar d'un altre tema. Com tothom sap, o hauria de saber, el mot aristos (άριστος) significa "el millor". Fa dos mil o tres mil anys varen convertir aquesta paraula en definicìó d'un estat social determinat, de persones que eren considerades "les millors" per elles mateixes, i que trasmetien l'honor per herència. Però encara queda la definició original, i a ella em vull referir.

Hi ha persones que no volen arribar a la primera fila. Els fa por. No volen que els vegin, ni que els sentin, ni que els ensumin.

Tenen por.

Crec que, en primer lloc, tenen por d'ells mateixos; tenen por de fer el ridícul, o de que la gent pensi que fan el ridícul.

O tenen por de convertir-se en "aristòcrates", en persones "cregudes" de si mateixes. O sia, tenen por de destruir la seva personalitat, la seva moral.

O tenen por de la gran responsabilitat que recaurà sobre les seves espatles si arriben a convertir-se en els "millors".

Tenen "aristofòbia". Tenen por de ser els millors.

Tanmateix, diuen: quina possibilitat tenc jo de ser el millor... en qualsevol tema! Sempre n'hi haurà qualcú que ho sigui més! No ho paga!

Aristofòbia.

Això és horrorós!

Això deixa la gent estacada, estancada, en un gris grisenc fangós llotós.

Tenen por d'alçar el cap per damunt del nivell dels demés. De donar una passa endavant. De saber coses que els altres no saben.

Jo crec que la gent ha de rompre aquesta por. Hem de poder i saber ser millors en els temes que ens resulten més interessants, que els tenim més a prop del nostre cor.

No hem de matar la curiositat. La iniciativa.

Tenen raó que hem d'anar alerta amb les problemàtiques que hem vist abans: no convertir-se en un esnob, no fer coses, o dir coses, que ens posin en "evidència". I saber prendre la responsabilitat dels nostres fets i de la nostra posició.

Què en diríeu d'un home que no es vol casar, ja que té por que si li neix un fill, n'haurà de ser responsable d'ell, del que li passi, del que faci, del que digui?

Per a mi, que és lo mateix.

Qualsevol cosa que facis, per petitoia que sigui, n'ets el responsable. Hi pots fer el ridícul. T'hi pots envanir.

I què més te fa si és una cosa petita o una cosa gran?

Només que si és petita, si sempre només fas coses petites, sens dubte romandràs un petitoiet.

Aristofòbia.

I així podreu entendre com així vivim en un país petitoiet. Aristofòbic.